FAQs2019-02-05T19:25:03+00:00

Preguntes freqüents

A FAQs tobaràs informació interessant sobre els gats, els seus costums o malalties, i també sobre el seu procés d’adopció.

Els gats lliures o ferals han existit des de fa molts anys, tant en àmbits urbans com rurals. Alguns d’ells provenen de moltes generacions nascudes al carrer, altres són el resultat d’abandonaments o pèrdues de gats casolans. En el medi urbà, molt alterat per l’acció humana, les condicions de vida dels gats al carrer són molt dures i la seva supervivència extremadament difícil.
Una colònia de gats és una concentració controlada de gats ferals. La gestió ètica portada a terme per les entitats que en tenen cura, tenen com a objectiu millorar i dignificar les condicions de vida d’aquests gats. Aquests gats poden tenir vides llargues, sanes i satisfactòries allà on han nascut i viscut, sense causar molèsties als veïns.
“Un gato abandonado nunca va a poder ser feral o callejero, siempre será un gato casero con miedo que no logrará vivir en la calle”.

El mètode CER (captura-esterilització-retorn) és la manera més humana, sostenible i eficient de gestionar les poblacions de gats ferals. Consisteix en capturar els gats ferals mitjançant gàbies-trampa, dur-los a una clínica veterinària on se’ls revisa i esterilitza i se’ls fa una marca en una orella per poder-los identificar fàcilment. Totes les intervencions es fan sota anestèsia i no comporten cap patiment per a l’animal. Un cop recuperats de l’operació, els gats i les gates són alliberats a la zona de captura, la seva colònia, que és la seva llar.
D’aquesta manera els gats ja no es poden reproduir i la seva qualitat de vida millora notablement. Ja no hi ha baralles ni ferides, el seu pes i el seu pèl milloren i la seva esperança de vida s’allarga. Així mateix despareixen la majoria de molèsties que les poblacions descontrolades de gats poden ocasionar al veïnat com ara crits, baralles, pudor, etc.
El mètode CER és l’única forma de gestió possible per les colònies de gats ferals, i és responsabilitat dels ajuntaments posar-ho en pràctica.
Capturar i eliminar els gats, no son mètodes ètics ni eficaços per disminuir les poblacions de gats ferals.

Si trobes un gat al carrer i se t’apropa, o no fuig quan t’apropes tu, segur que és un gat sociable. Si pots, mira de fidelitzar-lo amb una mica d’aigua i pinso, en un lloc tan arrecerat com puguis, lluny dels cotxes. Si fuig i espera fins que siguis ben lluny per menjar, potser és un gat feral. Truca al 112 o a la Guàrdia Urbana i demana quina entitat treballa en el Programa de Colònies Controlades en aquell districte. Quan truquis a l’entitat mira de donar tota la informació que puguis del gat. No intentis atrapar-lo, es podria espantar i fugir i això dificultaria el seu rescat.
Si el gat té microxip, facilitarà el que pugui tornar amb la seva família. Si no té microxip i és un gat dòcil abandonat, en el millor dels casos anirà a un refugi o casa d’acollida per trobar-li una llar.

Si esteu pensant en adoptar un gat, a Gats de Gràcia us podem ajudar. Tenim gats dòcils que esperen una llar. Tots aquests gats han estat revisats pel veterinari, desparasitats, amb el test de leucèmia (FIV) i immunodeficiència (FeLV), vacunats i amb el xip implantat. Els que son adults ja estan castrats/esterilitzats i els cadells encara no, però tenim acords amb veterinaris per garantir la seva castració/esterilització quan sigui el moment. Adoptar un gat significa assumir una responsabilitat econòmica i emocional. Tu seràs el/la responsable del seu benestar al llarg de tota la seva vida, que pot ser d’uns 15 anys. Seràs responsable del seu benestar també si marxes de vacances, si estudies, si treballes… També has d’estar segur/a que ni tu ni cap membre de la teva família té al·lèrgia al pél de gat.

Moltes associacions fan pagar una mòdica quantitat quan es vol adoptar un gat. A Gats de Gràcia també. No és que es faci pagar pel gat, sinó per totes les gestions veterinàries, alimentàries i administratives que ja s’han dut a terme per garantir que aquell gat està sa i en les millors condicions per trobar una família definitiva.

Això implica desparasitació, visita veterinària per testar, medicació i cures, esterilització, xipatge, alimentació… Les associacions no guanyen diners quan donen un gat en adopció, sinó que intenten cobrir les despeses que han tingut mentre esperaven trobar-li una llar. Així s’asseguren que podran donar aquesta mateixa oportunitat de ser feliç a un altre gat abandonat que trobin al carrer.

Posa’t en contacte amb nosaltres ja sigui per telèfon o per mail, i concertarem una visita perquè vinguis a veure els nostres gats. T’assessorarem sobre les necessitats dels gats i la manera de cuidar-los, et podrem aconsellar quin és el gat més adequat a la teva situació, i també caldrà valorar si les condicions de la teva vivenda son apropiades per la seguretat del gat.

És millor adoptar un gat adult o un cadell?

Cada gat és un món. Els gats cadells son adorables però creixen molt ràpid. Els gats adults son més tranquils i menys entremaliats. Si es vol adoptar un gat cadell, a Gats de Gràcia aconsellem adoptar-ne dos! Perquè dos gatets que creixen junts es fan molta companyia i la seva relació es manté la resta de la seva vida.

Una família amb nens pot adoptar un gat?

És clar que sí! Però és evident que els pares tindran una doble responsabilitat: hauran de vetllar pel benestar del gat i hauran d’educar els seus fills en la millor manera d’interactuar amb el gat.

La toxoplasmosi és una malaltia que afecta les persones, causada per Toxoplasma Gondii, un protozou paràsit. Aquesta malaltia la poden transmetre molts mamífers, entre ells els gats.

Els gats que es poden contagiar son els que viuen a l’aire lliure i cacen ratolins o ocells contaminats. Un gat casolà que no menja carn crua ni captura ocells o ratolins no pot infectar-se.

Els gats infectats expulsen les partícules infectants a través de les femtes. Las partícules víriques es tornen actives passats entre 1 i 5 dies.

Les persones es poden infectar menjant carn crua o poc feta, fruites, verdures i hortalisses sense rentar o a través de les femtes dels gats, si les han tocat prèviament amb les mans i després es toquen la boca.

En la majoria del casos la toxoplasmosi provoca en les persones malalties lleus i asimptomàtiques. Aproximadament el 50% de les persones adultes han passat la malaltia al llarg de la seva vida, sense tant sols adonar-se’n. Això significa que ja no la pots contraure més.

A totes les embarassades se’ls hi fan les proves de la toxoplasmosi. Si es demostra que ja ha estat en contacte amb el paràsit, ja no cal preocupar-se’n. Si no és així, el risc de contagi continua sent mínim i només cal seguir unes poques indicacions per evitar-ho. Del que realment ha de preocupar una dona embarassada és de menjar carn ben feta i fruites i verdures ben rentades, que és la principal font de contagi. Els gats que adquireixen el paràsit només estan en disposició d’encomanar durant unes dues setmanes al llarg de tota la seva vida. Ja seria punteria que coincidís amb l’embaràs de la seva propietària. Els paràsits estan en la femta de l’animal, però perquè siguin contagiosos han de passar almenys 24 hores. N’hi hauria prou per tant amb recollir sovint els excrements de la caixa de sorra de l’animal, emprant guants i rentant després bé les mans. O més senzill: deixant que ho faci una altra persona.

 

 

La immunodeficiència felina (FIV) és una malaltia provocada per un virus lent, que actua destruint el sistema immunològic del gat al cap dels anys. No es pot contagiar a altres animals ni a les persones. Alguns gats infectats són capaços de lluitar contra la infecció i convertir-se en portadors completament sans. En altres casos el seu sistema immunològic pot quedar debilitat i ser molt vulnerables a qualsevol malaltia.

El virus FIV no es transmet fàcilment, només per mossegades o transfusions de sang. Mai es transmet per compartir sorrals o recipients de menjar o beure, ja que es tracta d’un virus que sobreviu molt poc temps fora del cos del gat. Com que els gats castrats no solen mossegar-se, un gat positiu en FIV pot conviure perfectament amb altres gats no positius i vacunats.

Els gats o gates positius s’han de mantenir saludables mitjançant una bona alimentació, vigilar que no surtin de casa i estar alerta davant de qualsevol malaltia secundària, com un refredat.

És el Virus de la Leucèmia Felina. Aquesta malaltia pot provocar anèmies i limfomes, i també pot afectar sistema immunològic del gat o gata, amb el què queda exposat a contraure altres malalties.

La malaltia FeLV es detecta amb una prova clínica (test) que té força fiabilitat. Els gats que donen positiu en el test poden viure molts anys amb bona salut. Aproximadament una mica més de la meitat de gats positius a FeLV desenvolupen anticossos i controlen el virus. Una mica menys de la meitat es moren com a conseqüència de la malaltia.
Els virus FeLV es transmeten a través de la saliva i secrecions nasals d’altres gats infectats. Els gats es poden contagiar llepant-se els uns al altres, compartint recipients de menjar o aigua, però el risc de contagi per aquestes pràctiques és molt baix. També es poden contagiar per mossegades durant les baralles en època de zel.
Els gats amb FeLV s’han de mantenir a dins de casa, per evitar el contagi a altres gats i per protegir-los del contagi d’altres malalties. Un gat leucèmic pot conviure amb altres gats leucèmics o amb gats sans vacunats.
Existex una vacuna que cal administrar als cadells abans dels tres mesos.

Si tens alguna pregunta més, contacta amb nosaltres

Contacte